skip to Main Content
L’habitatge Després Del Covid: Rehabilitació I Nova Construcció

L’habitatge després del Covid: rehabilitació i nova construcció

Al llarg d’aquests últims mesos s’ha obert un interessant debat sobre com serà l’habitatge després del Covid. No és per a menys, la situació viscuda ha canviat els nostres hàbits i, per tant, les característiques que volem que tinguin les nostres vivendes: espais més flexibles i en contacte amb l’exterior (terrasses, jardins, patis …). De fet, aquestes són les característiques que estan generant més demanda entre aquells que volen canviar d’habitatge. Una tendència que contrasta amb la preferència d’aquests últims anys, de guanyar metres cap a l’interior. Respecte a la ubicació hi ha hagut un altre canvi que està guanyant pes: viure en zones limítrofes de les grans ciutats. Però, com es preveu que seran els habitatges de nova construcció ?. I les vivendes ja construïdes, com s’adaptaran a les noves necessitats?

Rehabilitar per millorar la qualitat de vida

La rehabilitació abasta totes les activitats constructives necessàries per al manteniment i millora de les instal·lacions, la seguretat en la construcció, l’eficiència i estalvi energètic, l’habitabilitat de les zones comunes en edificis i habitatges i l’accessibilitat. El confinament ha posat en evidència la necessitat de millorar i corregir els habitatges, tant els més antics com els acabats de construir. I és que molts d’ells no disposen d’elements tan valorats actualment com la llum natural, espais diàfans i flexibles, terrasses i balcons o una ventilació adequada. Elements que indubtablement condicionen la qualitat de l’ambient interior de les nostres cases.
 
Una bona qualitat de vida passa per un bon espai en el que desenvolupar les nostres vides. És per això que el treball de l’arquitecte tècnic, va més enllà d’abordar les qüestions tècniques que requereix tota obra. Atendre a aquells aspectes més humans farà que qualsevol intervenció, per petita que sigui, ajudi a millorar la qualitat de vida de les persones. És per aquest motiu que, conscients d’això, recentment molts propietaris, han iniciat els tràmits per renovar i millorar els seus habitatges. Fet que es veu reflectit en l’últim informe sobre l’estat del sector de la reforma elaborat per habitissimo. L’informe conclou que, durant el mes de juliol, les peticions per a la millora de la llar han augmentat en un 48%, respecte el mateix període de l’any anterior. Així mateix, si ho comparem amb el mes de juny de 2020, l’increment ha estat d’un 6%.

Edificis i habitatges de nova construcció

Construir edificis més saludables i sostenibles serà clau, tal com mesos enrere i abans de tota aquesta situació ja vaticinava la Guia Edificis i salut. 7 Claus per a un edifici saludable desenvolupada pel Consell General de l’Arquitectura Tècnica d’Espanya. El disseny dels nous edificis buscarà més llum i una major connexió amb l’exterior. Pel que balcons, terrasses, patis i grans finestrals adquiriran gran protagonisme en qualsevol de les seves formes, oferint una bona il·luminació natural, així com un espai privat obert i assolellat.
 
Els materials i sistemes constructius adquiriran noves formes. La creixent conscienciació pel medi ambient i el compromís dels fabricants per utilitzar materials més sostenibles ha fomentat que, durant els últims anys, universitats i empreses s’han esforçat en dissenyar nous materials de construcció adaptats a les noves necessitats dels edificis. Tota aquesta situació no ha fet més que accelerar i donar forma a processos que ja havien començat a canviar, obrint un camí cap a la construcció d’edificis més eficients, sostenibles barats i resistents. La flexibilitat dels espais privats i públics serà un altre dels grans canvis.
 
Un interessant model que s’ajusta perfectament a aquests nous criteris de construcció i aplicable a tot el món, és el projecte “la ciutat autosuficient” de l’arquitecte espanyol Vicente Guallart. Contemplat per a abordar el creixement urbà de la ciutat de Xiong’an, prop de Pequín, es tracta d’un model que fixa tot el necessari perquè en només quatre illes, els seus habitants puguin viure, treballar i descansar. El conjunt, a més, està pensat per generar aliments, energia i també objectes d’ús diari a partir d’una mini indústria digital. Pel que tot està preparat per poder donar una resposta adequada en cas de crisi sanitària, energètica o alimentària.
 
L’arquitecte tècnic, com a professional de el sector de la construcció, tindrà un paper imprescindible en la rehabilitació i construcció de nous habitatges que donin respostes als reptes que ja tenim com a societat. Forjant així l’important camí cap a una ciutat més sostenible. La situació viscuda en els últims mesos ha accelerat un canvi que ja havia començat, però que ara més que mai és necessari. Estudiar arquitectura tècnica, per tant, és una aposta de futur que et permetrà exercir una professió en constant evolució i amb múltiples sortides professionals que d’una manera o altra, contribuiran de manera activa en el gran repte que suposa i suposarà donar forma a les ciutats del futur.

Back To Top