skip to Main Content
Les 7 Claus Per A La Construcció D’edificis Saludables

Les 7 claus per a la construcció d’edificis saludables

Alguna vegada has pensat la quantitat de temps que passem dins d’edificis? T’estalviem els càlculs: passem fins a un 90% del nostre temps de vida. Per tant, no pot existir cap discussió respecte a la gran repercussió dels edificis a la nostra salut i benestar.

 

Els arquitectes tècnics es presenten com una de les principals figures per promoure, impulsar i garantir un procés edificatori que afavoreixi la salut i les condicions de vida de les persones que comparteixen espai vital a grans i petites ciutats.

 

Els edificis que cuiden la salut de les persones no són ciència-ficció: és el repte que té per davant l’Arquitectura Tècnica. Els materials amb els quals aixequem edificis no poden contribuir a la contaminació, a la generació de malalties i fins i tot a la mortalitat. Està comprovat que les deficients condicions d’habitabilitat incrementen el risc d’emmalaltir, escurcen la vida i comporten un descens del benestar.

 

El compromís de l’Arquitectura Tècnica per a un futur sostenible es pot resumir en les 7 claus que s’han de seguir per construir un edifici saludable, segons la guia publicada pel Consell General de l’Arquitectura Tècnica d’Espanya (CGATE) i el Consell General de Col·legis Oficials de Metges (CGCOM) conjuntament.

 

La qualitat de vida a les ciutats resideix en aquests punts. A continuació, els detallem:

 

  1. Benestar tèrmic

Maldecaps, fatiga, pèrdua de capacitats, irritabilitat o alteracions cardíaques poden deure’s a condicions tèrmiques desfavorables. A Espanya existeixen 12 milions d’habitatges que compleixen unes condicions d’habitabilitat per sota del confort desitjat i que precisen una rehabilitació energètica.

 

Així doncs, no estem parlant només de noves construccions, també estem parlant de rehabilitacions d’edificis, que permetin reduir les pèrdues de calor, l’estalvi energètic i posar fi a les emissions contaminants.

 

El benestar tèrmic és un concepte subjectiu. Els últims estudis apunten, a més, que el plaer tèrmic està més relacionat amb el canvi de situacions lleugerament incòmodes a estats d’equilibri que amb condicions ambientals agradables.

 

  1. Qualitat de l’aire

Segons un informe de l’Agència Europea de Medi Ambient, les infeccions greus del tracte respiratori inferior imputables a la contaminació de l’aire interior expliquen el 4,6% de totes les morts i el 3,1% d’anys de vida ajustats per discapacitat (AVAD) en nens de zero a quatre anys.

 

La combustió deficient o la falta de manteniment de calderes, per exemple, són causes indirectes de malalties que no hem de prendre a la lleugera. Les noves construccions han de ser la fi del problema a l’exposició elevada d’agents perjudicials a l’interior dels edificis. No obstant això, en alguns casos, l’origen de la problemàtica pot deure’s a la falta de manteniment.

 

  1. Productes saludables

Si cada vegada et generen més interès els productes naturals, ecològics o que respecten el medi ambient… Com no pot interessar-te dels productes constructius que s’han utilitzat a la construcció d’un habitatge?

 

És cert que aquests productes compleixen amb les exigències de la legislació, encara que no s’han estudiat des d’un punt de vista tan exhaustiu: no s’han examinat amb detenció l’impacte mediambiental que generen, els seus efectes fisiològics o fins i tot els psicològics.

 

Els avenços científics han pogut evidenciar que algunes emissions són clarament perjudicials per a la salut, així com certes persones poden desenvolupar malalties en estar en contacte amb determinats productes. L’amiant, la creosota o el plom són productes tòxics que, en cas d’exposar-nos a ells, provoquen efectes molt negatius per a la salut.

 

El diagnòstic i intervenció dels edificis serà determinant per aconseguir eliminar totalment els productes tòxics coneguts.

 

  1. Protecció davant el soroll

El bon aïllament entre habitatges no només afavoreix la convivència social, sinó que també permet reduir dràsticament la contaminació acústica, un dels principals problemes de salut mediambiental a Europa.

 

Les exigències normatives i prestacionals que marca el CTE permetran la construcció d’edificis de nivells de comportament acústic acceptables, sempre que s’executin eficientment i es prenguin les solucions constructives i ponts acústics pertinents.

 

No obstant això, els edificis existents són els que han de preocupar les ciutats. És necessari impulsar una cerca de la millora de les condicions acústiques, ja que en gran quantitat d’immobles presenten un dèficit important.

 

  1. Il·luminació

L’habitatge residencial no posseeix una legislació vigent que reguli els paràmetres de les condicions lumíniques a l’interior.

 

La il·luminació ideal d’un espai ha de complir quatre factors principals per satisfer la salut ocular dels ocupants: la il·luminació mitjana mantinguda, uniformitat mínima d’il·luminació, el factor d’enlluernament i el rendiment de color. Aquests paràmetres s’indiquen en la norma UNE 1246 amb l’objectiu d’assegurar el confort visual, prestacions visuals i la seguretat dels usuaris.

 

Excepte activitats puntuals, com llegir, navegar a l’ordinador o veure la televisió, el valor d’il·luminació mitjana mantinguda mínima serien 500 lux, la uniformitat mínima d’il·luminació de 0,60, un valor UGRL (referència de l’enlluernament) de 19 i un rendiment de color de les lluminàries de 80.

 

  1. Accessibilitat

En ple segle XXI totes les persones sense excepció no haurien de tenir cap impediment per desenvolupar la seva vida a espais comuns, i molt menys en els seus propis habitatges. Contràriament al que podem pensar, l’accessibilitat en els habitatges no és un problema d’uns pocs, és un problema que ens afecta a tots.

 

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) estableix relació entre habitatge i salut mitjançant quatre paràmetres interrelacionats: la llar (significat social i emocional que les persones donen al seu habitatge); les condicions físiques de l’habitatge; l’entorn físic; i l’entorn social (comunitat) del barri on està situat l’immoble.

 

Qualsevol condicionament d’accessibilitat en un habitatge comporta millores col·laterals, perquè els espais poden ser utilitzats per qualsevol persona, la qual cosa suposa beneficis per a la salut. Els colors, les textures, l’ordre o la llum permeten obtenir diferents avantatges, com reduir l’estrès.

 

  1. Qualitat de l’aigua

Som aigua: estem formats entre un 50% i un 70% d’aigua, principalment a l’interior de les cèl·lules… Però sabem el que bevem? La veritat és que es comproven fins a 53 substàncies abans de distribuir l’aigua considerada com a potable per al consum, la qual cosa demostra un interès per proveir aigua de bona qualitat.

 

És impossible que els usuaris dels edificis aconsegueixin una bona salut sense qualitat a l’aigua. Segons els informes del Sistema d’Informació Nacional d’Aigua de Consum (SINAC), publicats el 2016, més del 96% de les aigües compleixen amb els criteris fixats per a les anàlisis completes de totes les variables exigides i unes altres no oficials, però sí recomanables.

 

Podem dir que la qualitat de l’aigua a Espanya està assegurada de moment gairebé totalment, però és un tema que precisarà en el futur un control rigorós com el que s’està desenvolupant en l’actualitat.

 

Com hem vist, el benestar tèrmic, el soroll, la qualitat de l’aire, la Il·luminació, els materials biocompatibles, l’accessibilitat o la qualitat de l’aigua són paràmetres crucials per assegurar la salut dels usuaris de l’habitatge, tant a nivell físic com psicològic.

 

Els arquitectes tècnics seran els responsables, gràcies als avenços científics i tecnològics, de construir les ciutats del futur que els seus habitants necessiten. Si vols formar part d’aquest repte professional i vital, no dubtis a formar-te en aquesta disciplina. Coneix les universitats espanyoles on pots cursar Arquitectura Tècnica!

Back To Top